Durant els mesos d’estiu i amb l’augment de les hores de bany, una de les patologies més freqüents a nivell de les consultes de pediatria són les otitis externes o otitis del nadador.
Consisteix en una infecció de la pell del conducte auditiu extern. Aquesta infecció és produeix per l’augment de la humitat a nivell de l’oida, causant una irritació i lesió de la pell, per aquest motiu és més freqüent a l’estiu al augmentar les hores de bany.
Quins símptomes dóna?
El símptome principal és l’otàlgia o dolor d’oïda, que pot arribar a ser molt intens. Aquest dolor empitjora al mossegar i a l’apretar per tapar l’orella (signe del trague positiu). L’infant pot indicar que hi sent menys a causa de la inflamació del conducte.
En ocasions pot sortir a través del conducte una secreció líquida inicialment clara i posteriorment més purulenta (otorrea).
Normalment no causa febre i no és contagiosa.
Quin tractament té?
El tractament consisteix, en la majoria dels casos, en l’adminstració de gotes per les orelles que contenen antibiòtic. En algunes ocasions, si el conducte està molt inflamat, s’afegixen corticoids. Sols en infeccions greus estarà indicat l’adminstració d’antibiòtics via oral.
Cal tractar també el dolor amb ibuprofe o paracetamol.
Durant els dies de tractament és important que no entri aigua a l’orella, sent necessari en alguns casos l’ús de gorros pel bany o taps.
Es pot previndre?
És aconsellable que després dels banys a piscina els nens s’assequin bé les orelles amb una tovallola, inclinant el cap per a facilitar la sortida de l’aigua.
Cal evitar l’ús de bastonets per les orelles ja que poden augmentar el risc de infeccions i ferides.
L’ús de taps per les orelles pot ser útil en casos de otitis externes de repetició, en aquests casos també pot estar indicar l’aplicació de vinagre diluit (àcid acétic al 2%) o alcohol boricat al 70% com a assecant (mai en cas de drenatges o perforacions timpàniques).
Fonts: