Nauru: un exemple a evitar

Si sentim parlar d’una illa al Pacífic sud, de seguida ens imaginem palmeres, una platja de blanca arena en un mar de color turquesa, tombats en una gandula bevent un còctel en un coco, relaxació i una natura que ens envolta, llavors perquè parlem d’una d’aquestes illes dient que no és un exemple a seguir?

Nauru és una república insular d’Oceania situada a la part meridional de l’oceà Pacífic, al sud de les illes Marshall. És un des estats independents més petits del món, tan pel que fa a la població (13.048 habitants el 2005) com a la superficie (21,30 km2), i és la república més petita i poc poblada que existeix.

La seva bandera representa l’essència d’aquesta illa: El blau és el mar, la línia groga correspon a l’Equador i l’estel blanc de 12 puntes representa les 12 tribus indígenes de l’illa i mostra la ubicació de l’illa de Nauru 1 grau per sota de la línia de l’Equador.

600px-Flag_of_Nauru.svg

Va ser poblada per migracions de pobles polinesis, micronesis i melanesis. El navegant anglès John Fearn va ser el primer europeu a arribar a l’illa, batejant-la Illa Plaent. Vaixells balleners la visitaven durant el segle XIX. En 1888, va ser annexada pel Segon Reich alemany.
En 1900 l’australià Albert Ellis va trobar fosfat en una pedra de l’illa. En 1905 una empresa anglo-alemanya va començar a explotar el mineral.

En finalitzar la Primera Guerra Mundial, Naurú va ser declarat fideïcomís d’Austràlia. Durant la Segona Guerra nauruMundial Naurú va passar a ser part de l’Imperi Japonès i més de mil nadius van ser deportats a Truk (en l’actual Micronèsia), des d’on només 60% va poder sobreviure als treballs forçats i tornar, en culminar el conflicte. L’illa va tornar a domini australià i es va reprendre l’explotació minera.

El  fer una entrada fent referència a aquest país és per les conseqüencies derivaroadwaydes de la seva nova riquesa. Però que passa quan una illa és explotada de forma incontrolada i els seus habitants es transformen en una de les societats més riques del món?.

La vida dels antics illencs es va transformar de forma sobtada. No havien de treballar, ja que els diners que donava l’explotació dels fosfats eren repartides entre tots els habitants i van passar d’una vida de subsistència a una d’opulència. No havien de treballar, ni cuinar, ja que només havien d’anar a la tenda i comprar tots els productes que abans eren com una utopia. L’explotació va arribar a destruir les riqueses naturals de l’illa i amb el temps s’han transformat en uns presoners del seu propi estil de vida.
L’alimentació es redueix a tot allò que es pot importar, ja que, com hem dit abans, no hi queda res en aquesta illa excepte l’explotació d’una mineria que, segons les últimes previsions, s’esgotarà a l’any 2050.mining

Si sumem poc exercici, menjar de baixa qualitat i ric en greixos i sucres ens dóna una població amb obesitat, diabetis i hipertensió
L’any 2008 encapçalava la trista estadística de ser el país amb el percentatge més gran d obesos del món amb un 94% de població amb sobrepès i un 74% en obesos en la població femenina i un 67% en la masculina (font OMS), sent el pes mitjà d’uns 100 kg.

L’enquesta STEPS feta per l’OMS a l’any 2004 ens dona una prevalença de la diabetis del 24,1% entre la població compresa entre els 35 – 45 anys, 37,4% entre 45 – 54 i un 45% entre els 55 – 64 anys (font), transformant-se en un dels més alts del món.

Des d’aquest bloc no pretenem donar una opinió, ja que no ens dediquem a fer-ho, però si invitem a fer una reflexió sobre el comportament de l’ésser humà envers la naturalesa i les seves conseqüències a mitjà i llarg termini.
“Pa per avui, fam per demà”

Fonts;

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Medi ambient, Nutrició, Obesitat, Salut comunitària i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Nauru: un exemple a evitar

  1. udtarragona ha dit:

    Molt curiós i molt interessant. Enhorabona!

    • capvallsics ha dit:

      Moltes gràcies. La idea, com diem al final de l’entrada, és fer una reflexió sobre el comportament dels humans cap a la naturalesa i del delicat equilibri del qual formen part, no sent conscients del poder que tenim per a destruir tot allò que cau en les nostres mans en nom del progrés.

  2. Mercè ha dit:

    Molt encertat!

  3. mar juarez ha dit:

    Crec que es un exemple aterrrador del que ens espera, si nomes pensem en la comoditat i l’opulencia, i no tenim en compte que el planeta es un tresor que tenim i hem de conservar perque els que ens segueixen en equilibri amb ell
    Moltes felicitats pel blog.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s